L’odi discrimina

L’odi no ha estat mai un bon company de viatge, però quan aquest es fa extensiu a tot un poble per reclamar un dret que cap estat per poc democràtic que sigui pot obviar, com empresonar ideologies, empresonant la llibertat d’expressió, fent ostatges i demanant penes de per vida, sense cap tipus d’error podem afirmar que el feixisme a l’Estat espanyol disfressat de falsa democràcia és ben viu. Franco no ha mort, si més no ideològicament quant a les formes i als continguts polítics. El PP, el més execrable exemple de corrupció, és el fill putatiu del franquisme més pur i dur. Amb l’odi, la repressió i destruint l’autogovern de Catalunya es pensen que solucionaran un problema, quan ells són el problema. Fatxes, prepotents i creguts de si mateixos, es pensen que emprant polítiques d’odi destruiran el sentiment d’un poble espanyolitzant les escoles, l’administració... quan l’únic que aconseguiran és fer més extensiu aquest odi que ells mateixos han conreat. L’odi i la discriminació per part del PP, Cs i el partit socialista contra Catalunya és un objectiu moralment injustificat per destruir el sentiment de pertinença d’un poble per una aversió i repulsió fonamentada pel que ells anomenen el fet diferencial català.