Menyspreu i injustícia

El nostre pecat d’independentisme s’ha trobat amb tres dificultats. Potser hem volgut anar massa de pressa i faltaven més convençuts. Potser crèiem que el govern espanyol era realment democràtic i Europa no ens ha volgut escoltar. El menyspreu amb què es tracta les persones, el ressentiment amb què parlen els polítics d’allà. Tergiversen els fets, el nostre somriure i mans enlaire per a ells és violència, i de les lleis apliquen el que els convé per derrotar i esborrar el que no han guanyat ni guanyaran a les urnes.

Fa tres-cents anys que patim i afrontem aquestes pressions. El més trist és que Espanya no ho entén, no ho vol veure. Tan fàcil que seria asseure’s en una taula amb ganes de trobar solucions amb esperit d’humilitat, amb generositat, amb diàleg, amb respecte i pensant en la gent i deixant els partits al marge. Demostreu la vostra vàlua política i trobem el terme mitjà, que tots en tenim ganes, començant per alliberar els presos polítics i el retorn dels exiliats sense repressió i amb dignitat.