El dilema independentista

L’independentisme està dividit entre dues opcions. 1. Fer Puigdemont president per restaurar la legalitat del govern, usurpada per l’Estat espanyol de forma il·legal i antidemocràtica. 2. Oferir a Puigdemont un càrrec representatiu de màxim nivell i fer president un polític lliure de processos judicials, amb l’objectiu immediat d’iniciar l’acció de govern, alliberar els presos polítics, suspendre l’article 155 i implementar una projecte social de caire republicà. Però la situació actual és tan complicada que és ben comprensible dubtar sobre quin és el millor camí. Atribuir les discrepàncies a l’afany de poder dels partits, en aquest moment de repressió contra els polítics independentistes, em sembla injust, improcedent i un benefici per als contraris. Cal, això sí, el màxim esforç per mantenir la unitat i fer una anàlisi objectiva de les opcions. La primera comporta la manca de tot altre suport al govern independentista, la seva suspensió automàtica, seguir amb el 155 i l’augment de la repressió. Amb la segona hi haurà també un enfrontament amb l’Estat, que mantindrà el seu control amb repressió i el TC. L’enfrontament serà inevitable, però ara que està en perill la democràcia convé més sumar forces. No és l’independentisme qui ha de quedar aïllat, sinó els repressors. També per evitar la divisió en dues comunitats, objectiu màxim de Cs i PP. Cal confluir i mobilitzar tots els demòcrates en defensa dels drets bàsics, inclòs el de decidir, i per intentar una acció de govern republicana. No serà fàcil, però ajudarà alguns a entendre per què Catalunya necessita ser independent.