Els dirigents de la UE, en decadència

Després que el Tribunal d’Estrasburg va tenir al banc dels acusats el govern espanyol per l’afer dels subsaharians retornats al seu país amb denegació d’asil polític; després també perquè la policia va maltractar dos membres d’ETA –en aquest cas el Tribunal d’Estrasburg ha condemnat Espanya–; després que el Sr. Rodrigo Rato, que va ostentar el càrrec de director gerent de l’FMI acompanyat de l’afer de Bankia amb el rebombori i problemes bancaris que va promoure i la crisi econòmica pertinent. Després que l’economista espanyol Josep Maria Gay de Liébana diu amb contundència que el deute espanyol és impagable i que Espanya està en fallida. Després que el Parlament Europeu considera el Sr. Philip Lane més convincent i amb millor currículum per ocupar la vicepresidència del Banc Central Europeu, resulta que Irlanda retira el seu candidat favorit de l’eurocambra just abans de la votació definitiva. Després de l’historial que presenta Espanya, els populars europeus han trobat la fórmula per poder introduir al BCE un home amb escassa experiència en política monetària i que va ser designat pel Financial Times com el pitjor ministre d’Economia de la UE. És molt significatiu que encara el Parlament Europeu doni confiança a un dirigent espanyol. Sembla que la seva candidatura pot estar condicionada a un futur vot espanyol favorable a la presidència alemanya del BCE. Ara encara més al Sr. Rajoy li faltarà temps per dir que no hi ha cap govern del món que digui res en contra de la seva política a Catalunya, i que Europa té confiança en Espanya.