Educació i llibertat d’expressió

La llibertat d’expressió ha estat sempre –i ara una mica més– coartada per la hipocresia i la parafrènia que es gasten en les posades en escena, especialment els que es disfressen per bastir honors perduts en la història dels passats, i de fugir vers l’angoixa dels futurs oberts. També, amb la llibertat d’expressió, sura el nivell d’educació, sovint confós amb el nivell de formació. Com el cas de la degana del Col·legi d’Advocacia de Barcelona (ICAB), amb les seves “Això no ho podies dir”, contra la llibertat d’expressió, i “L’has feta bona”, amb la mala educació, vers un president del Parlament.

Rere les togues hi ha, a voltes, la màscara que, quan cau, mostra la mediocritat a les professions.