Mutació

Als polítics independentistes els va faltar valor per explicar que la independència per via pacífica no era possible perquè ni Espanya era, ni és, un estat democràtic ni la UE té com a principal objectiu fer complir els principis democràtics en els estats membres (com el de que els alts magistrats siguin independents del poder polític que els ha nombrat). Aquesta manca de valor segurament té una explicació: què haurien hagut de fer si reconeixien la veritat? Només tenien dues solucions evidents: plegar i dedicar-se als seus assumptes particulars (suposant que en tinguessin al marge de la política) o mirar de lluitar fora d’unes institucions mancades de democràcia. Cap de les dues opcions devia ser del grat dels dirigents independentistes majoritaris. Així que van decidir fer una fugida endavant sense intentar utilitzar el possible poder, de conseqüències imprevisibles, del quasi 50% del poble català mobilitzat. Què hauríem de fer? Primer: aconseguir que dimiteixin tots els polítics que no han sabut dir la veritat al poble. Segon: posar fi a la partitocràcia. Els polítics han de poder ser escollits directament pels electors mitjançant circumscripcions unipersonals, que sàpiguen que deuen el seu escó als qui l’han votat personalment a ell i no al secretari d’organització del partit. Tercer: eliminar els privilegis de tots aquells que viuen de la ficció democràtica que es va crear un dia i que continua viva. I atenció: no únicament els independentistes viuen d’aquesta ficció. Com es fa això? No ho sé exactament. Potser cal esperar que tot es col·lapsi , que la patata es grilli per poder plantar una nova patata transgènica incorruptible. O, potser, hem d’esperar una mutació. Qui sap si la mutació ja està en fetus. Veurem.