Catalunya paradís fiscal?

Tots hem tingut ocasió de participar en alguna conversa sobre la independència de Catalunya. Un element teòric amb el qual pocs havien comptat es el següent: una vegada Catalunya independent i republicana, proclamar-se “paradís fiscal”, característica que atrauria els grans inversors de tota la Mediterrània i el nord d’Àfrica. Personalment, la proposta no m’atrau, ni com a solució pràctica, ni com a sentiment patriòtic, ni com a futur dels meus fills. Així ho vaig expressar al grup d’amics on es va exposar la idea, alguns dels quals opinaven que seríem més feliços en ser més respectats. Fill de pagesos i actual pensionista de la indústria, la meva opinió reiterada és que Catalunya ha de defugir aventures i continuar basant-se en la industrialització mes avançada, la posada al dia del comerç i la agricultura moderna. Em considero políticament transversal, amb els valors europeus, de més enllà de l’Ebre i dels Pirineus. Crec que és una de les formes col·lectives més segures per ser respectats, en el camí personal de la felicitat.