Llengua és cultura

Aquests dies es parla molt de la immersió lingüística a les escoles i crec que val la pena parlar-ne. L’escola catalana tendeix al trilingüisme, que crec que és l’ideal d’escola actual. La llengua sempre és cultura, base d’un país democràtic i modern.S’ha posat molt en qüestió el model català i jo voldria fer alguns aclariments. Soc professora de castellà i català, pot semblar una contradicció, però és un avantatge per a la formació de l’alumnat. El que jo voldria recalcar és que l’ensenyament de la llengua, sigui la que sigui, ha de ser molt i molt acurat pel que fa al professor/a que la imparteixi, i serveix també per a l’anglès o el francès o tots dos; d’idiomes, com més millor. Són clau per al futur. Cal, i ho recalco, ser molt estrictes: és a dir: si entres en una classe per ensenyar català, ningú pot dir ni un mot en castellà. Jo dic: “No t’entenc!”, i si entro a la classe de castellà: ni un mot en català, talment s’hauria de fer en qualque idioma. I sempre des de molt petits. El cervell de la mainada és molt més hàbil del que creiem, ara s’està descobrint, però encara som a les beceroles. Ara he parlat dels idiomes i del que crec que cal fer per a un aprenentatge com cal. Pel que fa a la resta de classes és fàcil que cada professor expliqui com ell/a s’expressi millor, i si a Catalunya es fa més en català, cal pensar que el castellà ja es practica al cinema, al carrer i de mil maneres diferents. L’anglès es va fent quotidià amb anuncis i mots colats en la parla diària i amb l’electrònica.I això val per a totes les províncies que tenen un idioma propi, sigui basc, valencià... segur que guanyaríem en cultura i desenvolupament de la ment de l’alumnat. La cultura, idiomes inclosos, es mereixeria un monument a cada ciutat i/o poble.