Ser català

Hi ha diferents maneres de ser català. Per naixement, per adopció, per herència o per desig de ser-ho. Tot aquell que, sense importar el seu lloc d’origen, s’ofèn quan s’insulta Catalunya i els catalans, s’irrita quan pensa en els greuges imposats per l’Estat espanyol que poden conduir a l’extermini de la nostra cultura i llengua nacional i defensa les nostres constitucions segrestades amb dents i ungles, sense cap dubte té guanyat el dret a la condició de català. La nació catalana no és un subjecte tangible, però sí existent, només reconeguda pels que ens en considerem part integral. Nàixer a Catalunya és una característica que ens permet ser ciutadans de Catalunya, però ser nacional català és una altra cosa. La nacionalitat catalana és un atribut flotant, i, com que no és oficialment documentada, perquè no tenim un estat propi, ens l’atorguem voluntàriament. El que és fastigós és que alguns catalans es manifestin confabulats amb energúmens feixistes, que insulten i menyspreen la nostra llengua i cultura i tergiversen o neguen la nostra història. Qui oli mesura, els dits se n’unta.