En resposta a Andy Trias

Tens tota la raó, Andy, per sentir-te trist i humiliat. I també tens raó quan dius que la societat s’ha deixat perdre l’oportunitat de conèixer les persones amb síndrome de Down. I tanta falta que ens fa! Jo, com a mestre, he tingut alumnes amb SD i et puc assegurar que a la classe on hi havia aquests nens, tots els companys eren més amables, més riallers, més col·laboradors i tenien més paciència. I no solament actuaven així amb el nen que tenia SD, sinó entre ells, a tots se’ls havia encomanat el caràcter afable i afectuós que teniu les persones amb aquesta discapacitat. Però saps què passa, Andy? Doncs que desgraciadament la societat s’està deshumanitzant. Tant que hem avançat en ciència, en tecnologia, en medicina, en mitjans de comunicació... I ningú ha estat capaç de trobar la manera d’aconseguir que les persones no siguin egoistes, ni agressives, ni violentes... En definitiva, més humanes. Tothom va a la seva, té pressa per aconseguir allò que vol o per satisfer els seus capricis. La raça humana s’ha tornat tan competitiva que es mira de reüll la gent amb problemes, amb alguna discapacitat, no la vol tenir a prop, li fa nosa. Gràcies, Andy, per la teva carta. Tant de bo aconsegueixis que molta més gent es sensibilitzi amb persones com vosaltres. Així, podrem fer un món més humà i solidari.