Majoria, quina?

El cul-de-sac en què ens trobem a Catalunya per formar govern, talment com va passar l’anterior legislatura, i també en el cas del govern central quan el Sr. Rajoy tampoc no podia aconseguir majoria ni absoluta ni simple, aboca a noves eleccions. És com si diguéssim al poble que no ha votat bé i ho ha de tornar a fer, cosa que em sembla una falta de respecte, una pèrdua de temps i una despesa inacceptables. Com una llei pot ser tan barroera que aboqui a un bucle de repeticions sense fi?

Pregunto: algú em pot explicar per què, arribats al cas de no poder formar ni majoria simple, no s’opta per la investidura per majoria relativa entre els dos candidats més ben situats? Algú s’imagina que, per exemple, la CUP o els Comuns abstenint-se fessin presidenta la candidata de Cs? I si fos així ho farien en tota consciència. Aquesta opció (elecció de president per majoria relativa) aplicada després del fracàs de les altres opcions per majoria absoluta i majoria simple, estimularia les formacions que sempre voten No a prendre posició. Potser hom pot argumentar que no s’obtindrien governs prou sòlids i estables; com si la situació actual en fos, de sòlida i estable. Per compensar aquest suposat inconvenient, es podria establir el compromís d’una moció de confiança a mitja legislatura.