Si ens falla Europa, l’EFTA

Tot s’ha precipitat i pot ser que quan tot ho veiem negre aquest últim esdeveniment de la captura del president sigui en realitat la solució. Alemanya ha de mesurar molt el que fa. No es pot permetre tornar a equivocar-se com va fer amb el president Companys. Em direu que no té res a veure amb els temps actuals de democràcia? Doncs jo crec que una mica sí que hi té a veure, ja que crec que no hi ha massa diferència entre l’Espanya de M. Rajoy i la Turquia d’Erdogan, a la qual Merkel li permet tot mirant cap a una altra banda.

Evidentment, la geopolítica europea dels estats pesa molt i no podem esperar gaire res d’aquest club privat que es fan favors entre ells i es van tapant les vergonyes; però dos milions i mig de catalans que votem constantment independència sumats als familiars directes que no poden votar i els demòcrates que sense ser independentistes no admeten la regressió de llibertats a què hem arribat, això representa més d’un total de quatre milions de persones pel cap baix.

Aquesta és la nostra força, i l’hem de fer servir amb intel·ligència. I una primera opció crec que és fer saber a Europa que, segons al que ens aboquin amb les seves decisions, un primer pas pot ser demanar accedir a l’EFTA, on segurament serem més pocs (s’ha de veure si el Regne Unit després del Brexit no s’hi torna a incorporar), però més ben tractats... Proposo, com a pressió, que si Europa no ens vol com el que som, catalans, procedim a obtenir el màxim de signatures perquè Catalunya demani la seva entrada a l’EFTA.