Prou és prou!

Els catalans vivim com si juguéssim en camp contrari a casa nostra, en la batalla que l’Estat espanyol ha desfermat amb tots els seus infectes tentacles (polítics, judicials, policials, mediàtics, etc.) contra Catalunya i amb els quals pretén anihilar-nos. És tanta la seva voracitat sàdica que ja s’ha estès al cor d’Europa amb la insidiosa cooperació de la policia alemanya per detenir i empresonar el nostre president, amb el deliri malèvol i venjatiu d’extradir-lo a Madrid. Tancar-lo en la cel·la més petita, fosca i freda de la presó. I llençar les claus al fons del mar. I celebrar-ho. Són així de troglodites. El que no sap l’Estat és que mentre quedi un sol català que no se sotmet, no guanyarà mai aquesta insana batalla i que, com més avantatge cregui que té, més embrutit i embastardit en sortirà als ulls del món. La investidura de Carles Puigdemont no és només la restitució dels seus legítims drets polítics (i el reconeixement de la sobirania de tots els catalans, tant dels independentistes com dels que no ho són), sinó també un deure moral. Que els partits republicans no es parteixin més i vagin a l’una, bo i anant a totes. Així sia! Amb Carles Puigdemont de president s’haurà acabat viure com si juguéssim en camp contrari a casa nostra. Prou és prou!