Un passat pendent i viu

De la manera en què es va actuar contra l’Estatut –recollida de signatures i actitud separadora–, sí que va ser un cop d’estat. Mai el PP havia d’haver portat la llei orgànica d’obligat compliment de l’Estatut d’Autonomia –votat i ratificat pel poble– al TC no renovat. Mai el TC havia d’haver acceptat a tràmit el recurs contra aquesta llei orgànica de l’Estatut –retallat, aprovat, votat, ratificat pel poble i, quatre anys més tard, durament sentenciat. Aquí va començar el conflicte. Més gran cada vegada. Durant onze anys, els passats pel PP a l’oposició i els de govern de Rajoy, no han fet res per restablir un diàleg i treball polític, per aconseguir arribar a acords positius amb Catalunya, que genera o generava gairebé el 20% del PIB global de les nacions que formen Espanya. Milions de catalans confiaven en un acord, per canviar aquest statu quo amb Rajoy i el seu govern. Ara, més d’un 80% volen votar sobre la independència. Tot i el molidos a palos, estem molt lluny d’una solució política i europea.