Greuges comparatius

Diuen que fer comparacions no és el més adequat i potser ni el més normal però admet excepcions i crec que val la pena fer una ullada a la sentència d’una jutgessa de Valladolid i comparar-la amb les que emet el molt “estimat” senyor Llarena. Aquesta jutgessa va jutjar sis joves pronazis acusats de difondre ”missatges xenòfobs i d’odi contra diferents col·lectius” i no es necessita gaire imaginació per saber quins eren aquests. La seva sentència diu: “Els drets a la llibertat d’expressió permeten assumir qualsevol idea i fins i tot expressar-la i difondre-la i acomodar-hi el desenvolupament de la vida pròpia...” Hi afegeix: “La Constitució no prohibeix les idees que pel seu extremisme se situïn fora de l’espectre polític”, i els tals gamberros i malfactors van restar en llibertat. Voldria que el lector comparés aquesta sentència amb la de Llarena i jutgi a consciència si és humà el que està fent amb els nostres polítics, persones que no han comès cap delicte i que són empresonades per tot el que la jutgessa exposa “que no és condemnable”. Que m’ho expliquin millor perquè jo no ho entenc. Llarena sí que hauria d’estar a la presó per prevaricació i per falsejar les idees i potser complir els seus somnis onírics de venjança. Espero que hi hagi una rectificació i que algú el porti al lloc que li correspon. Jo el duria a Estremera com a “premi” al seus judicis injustos i farcits d’odi. Que tasti per força temps la medicina que ha aplicat als nostres polítics.