Criminalització a la carta

És possible que jo, pobre de mi, no sigui un especialista en dret, ni penal, ni constitucional, ni d’altres. Ho sento: els ciutadans normals fem el que podem. Però sí que intueixo quan una cosa fa tuf de muntatge. En la persecució contra el major del Mossos, ara se l’acusa de pertinença “a organització criminal”. A ell i a altres que ens van guiar per sortir de la sotragada del terrorisme de l’agost 2017 i que han fet de la Policia un cos majoritàriament estimat i proper, que ha emprat la força amb proporcionalitat, seny i humanitat. A ell i a altres els volen engarjolar per “agrupació formada per més de dues persones amb caràcter estable o per temps indefinit, que de manera concertada i coordinada es reparteixen diverses tasques o funcions amb la finalitat de cometre delictes”. I jo al·lucino. Vostès també, oi? On cal anar a pagar entrada?

No sé si algun jutge o jutgessa hi ha pensat, però si eventualment s’escoltessin els enregistraments de comandament de certs cossos militars o policials de l’1-O, potser podrien identificar el que cerquen. ¿S’ha accedit a les ordres jeràrquiques del que calia fer a cada escola, poble o vila, pavelló esportiu..., el dia 1-O? No ho sé, només és un modest suggeriment. Si passés que una societat elaborés acusacions criminals a la carta per destruir persones i famílies, i aterrir així tothom, jo experimentaria una vergonya quasi metafísica d’on pot arribar l’ésser humà, encara que dugués una toga.