Ofenses

Pel que sembla el llaç groc ofèn el ministre de Justícia. Amb tot el respecte pel senyor ministre jo voldria dir-li el que a mi m’ofèn. M’ofèn que utilitzin les clavegueres de l’Estat per carregar-se la sanitat pública jugant amb la salut de la gent del meu país, siguin o no independentistes. M’ofèn que intervinguin l’economia catalana i al mateix temps incitin les empreses a marxar. M’ofèn que vulguin carregar-se la meva llengua només pel fet que no els agrada que es parli diferent. M’ofèn que acusin el major Trapero d’associació criminal quan el més lògic fora condecorar-lo. M’ofèn l’actuació partidista del jutge Llarena, que no respecta els drets dels diputats erigint-se com el braç executor de l’Estat aplicant la presó preventiva sense judici a gent que no ha comès cap delicte; es pot discutir si són presos polítics o polítics presos tal com diu el ministre de Justícia, però el que és innegable és que són ostatges. M’ofèn que el ministre de Foment vingui a prometre inversions que no té cap intenció de complir i m’ofèn que el rei vingui a Catalunya a donar lliçons de democràcia i dignitat. Els catalans tenim molts defectes però la indignitat no és un d’ells, de dignitats ens en sobra, com també tossuderia per exigir respecte pel nostre país, respecte perquè Espanya sense nosaltres no seria el que és, seria una cosa pitjor. Ministre Catalá, tingui-ho present abans de menysprear aquest poble que és el meu