Triar llibre

Quan haig de decidir quin llibre compraré, descarto els pocs escriptors catalans que, encara que escriguin bé, parlen malament la llengua. Em fa dubtar que realment ho hagin escrit ells. No concebo un escriptor francès de prestigi que confongui poison amb poisson; o que digui on voira en comptes de on verra. Ni un escriptor en llengua castellana que digui: ... “y Jesús ‘andó’ sobre las aguas” o sostenió, en comptes de sostuvo. ¿Com es pot ser un bon escriptor en català i maltractar la llengua quan parles? Alguns quan escriuen usen saber, sabut, tenint, dient, diem, sabent, etcètera; i quan parlen diuen sapiguer, sapigut, tinguent, diguent, diguem, sapiguent. També usen excepcionalment l’expressió és a dir, però quan parlen, alguns la repeteixen fins a l’avorriment. O escriuen correctament pessebre, comissió, alcaldessa, abadessa, metgessa, pressió, etcètera, però en parlar diuen pesebre, comisió, alcaldesa, abadesa, metgesa, presió, sonoritzant totes les esses sordes perquè fa més català.