Deu minuts

Comença un nou dia, el meu objectiu serà la recerca dels deu minuts, deu minuts per divagar, per descansar de la rutina del dia a dia, per no fer res, per no parlar, per no escoltar, per no ser políticament correcta, deu minuts per ser jo mateixa. No només això: continuaré amb la recerca dels deu minuts per abraçar el meu marit i els meus fills, trucar als meus pares o fins i tot per parlar amb els meus amics, deu minuts per dedicar-los íntegrament a les persones que més estimo. Vivim en una societat accelerada, tenim horaris impossibles, obligacions laborals, practiquem activitats després del treball i, per acabar-ho d’adobar, continuem amb més obligacions en arribar a casa. Vivim sota la consigna “no hi ha temps a perdre”. Aquesta manera de concebre la nostra vida és la que transmetem als nostres fills: els arrosseguem a continuar amb les nostres rutines, molts dels nostres fills després d’estudiar ocupen gran part de les tardes en les activitats extraescolars, activitats lúdiques que poden arribar a ser una càrrega molt feixuga, i per si no n’hi hagués prou quan arriben a casa continuen amb les seves obligacions escolars. Arriba l’hora de sopar, potser l’únic moment de la setmana que reuneix tots els membres de la família, però fins i tot aquest moment s’ha de compartir amb la televisió. És important no fer res, parar per tornar a començar, desconnectar i connectar amb nosaltres mateixos, connectar amb les persones que estimem.