Molt jove

Al Parlament, la senyora Levy del PP, amb un gran somriure, va anunciar la creació d’un sistema de denúncies anònimes per a suposats casos “d’adoctrinament” o altres desviacions dels nostres mestres (compte!, una vegada en marxa tal aberració, serveix igual “para un roto que para un descosido” que diuen ells). La denúncia anònima sempre ha tingut molt de predicament a països tan democràtics com l’Alemanya nazi, la Itàlia feixista, l’URSS, Corea del Nord, la Cuba castrista, l’Argentina de Videla, el Xile de Pinochet, etcètera. Sense anar tan lluny, a l’España d’aquell règim que la senyora Levy i els seus no han mai condemnat, aquest sistema de denúncia va costar en l’àmbit de l’ensenyament destitucions, desterraments i altres desgràcies; i fora de l’ensenyament, moltes detencions, interrogatoris, pallisses, tortures, presons, afusellaments (quants dels que van acabar al Camp de la Bota va ser gràcies a aquest mètode?) i garrots. Com que aquesta senyora és molt jove, això no ho recorda, perquè si ho recordés no hauria fet un anunci tan sinistre amb un somriure tan radiant, oi que no, senyora Levy?