En ús de la llibertat d’expressió

He sentit que en Millo, en declaracions a RNE4, acaba de referir-se al 130è president Puigdemont com a “emperador”. Pel context s’entén que ho ha fet en to menyspreatiu. En ús de la meva llibertat d’expressió, que encara deu ser un dret humà, i en actitud simplement descriptiva, jo em puc aleshores referir a ell com al “darrer virrei a Catalunya”, oi que sí? És consistent i ben cert. Quin és el límit de llibertat d’expressió a Europa, avui dia? O se l’ha d’inventar un tal jutge o jutgessa, a sou d’ells, a qualsevol cantonada?

Certament, semblaria que –sentint els del 155– s’atrevirien a prohibir no només els colors sinó també les paraules, però això no passarà: les coses són com són. Senzillament, hi ha una diferència: “no ofèn qui vol sinó qui pot”, com explica bé –per a l’espanyol, amb versió catalana– la fitxa 59223 de l’Institut Cervantes (cvc.cervantes.es/lengua/refranero). Quina vergonya!