Per què es parla sempre de valors?

En la nostra societat no està de moda ni ben vist en certs ambients parlar de virtuts; en el seu lloc es parla sempre de valors, sigui perquè són impersonals i, per tant, menys compromesos, o perquè la virtut se sol associar a la religió (oblidant l’existència de nombroses virtuts humanes). No convé mantenir indefinidament els valors en el pla impersonal i abstracte, sinó que cal personalitzar-los. Valors i virtuts són conceptes similars, però no equivalents. Un valor és un substantiu sense adjectiu (lleialtat, solidaritat, etcètera). No obstant això, esdevé un valor viu (una virtut) quan es pot identificar com a adjectiu d’una persona concreta: professor exemplar, empleat lleial, ciutadà solidari. Adquirir de manera personal un valor implica domini i senyoriu de si mateix mitjançant l’ús de la voluntat. Quan els valors deixen de ser una cosa externa i teòrica per transformar-se en principis interns d’actuació, adquireixen el nom de virtuts.