Excepcionalitat

A aquestes altures de la situació política a Catalunya, i amb totes les imposicions i negatives que carreguem a les espatlles, és incomprensible que encara hi hagi qui s’indigni quan les propostes, ara del president Torra, no són acceptades des del primer moment. De debò es pot creure algú que procurant restituir els consellers el govern veí es quedarà guaitant creuat de braços sense cap mena d’objecció? Intentem ser coherents tots plegats i no tan viscerals cada cop que ens responen amb negatives injustificables, quan no amb garrotades; o és que potser algú es pensa que coneixen un altre idioma més fraternal i que, perquè sí, renunciaran a lluitar per retenir-nos com fins ara i per sempre a les seves ordres? Queda palès que si ens en volem sortir, hem de confiar en qui coneix el procediment de qui ens vol mancats d’instruments per defensar-nos. La llibertat d’expressió ens la qüestionen cada dos per tres, assenyalant-nos si mai vàrem expressar quelcom de què ens en puguem penedir. “Qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra”.