L’angoixa del president

Quan un sent amor i passió pel propi país, la seva gent, la seva llengua i la seva cultura i veu com aquest és espoliat, menyspreat, insultat, humiliat i apallissat impunement, pateix una aclaparadora sensació de rebuig i d’impotència que li produeix una profunda angoixa. Aquesta angoixa no tots la paeixen o li donen sortida de la mateixa manera. Alguns, com ha passat en moltes ocasions al llarg de la història, no hi veuen altra sortida que prendre les armes; d’altres, no tan bel·licosos però igualment aclaparats per les violències físiques, verbals, econòmiques i judicials de tota mena que cauen al damunt de la seva gent, prenen paper i llapis i en un incontenible impuls d’autodefensa deixen anar amb contundència el seu sentiment de rebuig envers els seus agressors; aquest és el cas del president Quim Torra.

El president Quim Torra no és ni racista, ni nazi, ni res de tot el que se l’està acusant des de les files feixistes espanyoles pels seus escrits, sinó que, com he dit més amunt, amb aquests tan sols volia donar una sortida pacífica, tot i que contundent, a la seva pròpia angoixa acumulada pel patiment del seu poble.