Adéu, M. Rajoy...

A mi se’m remouen els budells, no!: se’m remou el cor quan sento bons qualificatius sobre l’expresident. Com es pot dir res de bo d’una persona tants anys present a la política com a representant dels ciutadans, que ha permès coses tan greus i tan sentides en els darrers anys: la no divisió de poders, la vulneració de drets fonamentals, l’eixugament de la bossa de les pensions, l’endeutament d’un país líder en corrupció, la repressió i privació de llibertat en diferents àmbits... I, a l’altra banda de tanta irresponsabilitat, les retallades, fruit de la mala gestió, a la sanitat, a l’educació, a la llei de la dependència, a la cultura, a la (in)justícia... Això sí, tan responsable n’era ell com els seus encobridors i els partits de l’oposició que li donaven suport. Espero que vagin estirant el fil de les trames corruptes i que molts, entre ells el famós M. Rajoy, puguin assaborir què se sent entre reixes privats de llibertat i que paguin per tot el mal que han fet jugant amb els diners públics de tots. Ells no seran presos polítics, seran polítics presos i amb tota la raó. Visca Catalunya lliure i visca la República!