El llop i la guilla

Són protagonistes al Bestiari de Ramon Llull i també a les faules d’Isop el grec. El llop sol ésser el que es deixa enganyar per la guilla, que és la múrria i la que sol sortir guanyadora en els enfrontaments. La moralitat ens ensenya que val més l’enginy que la tossuderia de creure’s millor. Quelcom semblant està passant a la política espanyola. Els que governaven es van creure tan prepotents que menysprearen tot déu fent valer només la seva força, ja fos amb jutjats a mida o amb la força bruta com s’ha vist l’1-O. Talment arriba un moment en què actuar maquiavèl·licament passa factura. I així ha ocorregut. Tot plegat no deixa de ser complicat, la diversitat de partits que conformen l’entramat del nou govern augura problemes, però almenys tenim el llop ferit i rabiós encara que no mort. Tota la seva fúria despertarà i cercarà maneres d’entorpir la gestió del nou president i ja no diguem en tot el que tingui a veure amb Catalunya, la seva víctima preferida. Ens caldrà molta mà esquerra, un munt de paciència i no voler aconseguir-ho tot de cop. Com la guilla, amb enginy i constància segur que arribarem a bon port. El llop afila les ungles, nosaltres hem d’omplir-nos d’esperança i ser pacients i astuts. Les urpes tindran un trist final.