Quan arriba el temporal

És curiós que després de tot el que ens ha passat als catalans aquests darrers mesos, repressions d’estat, empresonaments de càrrecs electes escollits democràticament, abusos policials, resolucions judicials partidistes i injustes, involució democràtica amb intervenció de les nostres institucions i amb exiliats i presos polítics, després de tot això, resulta que el màxim responsable de tota aquesta colla de disbarats ja no és ni president del govern, ni president del seu propi partit, i ara, per més vergonya de tots plegats, resulta que ja ni tan sols es dedica a la política, o sigui, tot un país estrangulat, dessagnat i amb risc que una gran part de la seva ciutadania es quedi pel camí gràcies a un hidalgo caballero que resulta que en aquests moments ja no és ni tan sols un polític del piló. A Catalunya, aquest país que moltíssims espanyols diuen darrerament que l’estimen tant i que no volen que marxi perquè el consideren una part de la seva gloriosa pàtria però que malauradament la gran majoria no saben ni on és, doncs en aquest país tenim de nord a sud un vent regenerador que quan bufa ho neteja tot de contaminació i mals esperits. Quan bufen la tramuntana i el mestral aquí no queda pol·lució. De moment la tramuntanada i la mestralada ja s’han emportat per davant tot allò que semblava sòlid com una roca de 155 tones. Avís a navegants, molt d’ull al temporal de tramuntana i de mestral.