Sr. Huerta i l’honestedat

He de confessar que no sabia qui era el Sr. Huerta fins que el van nomenar ministre de Cultura. En pocs dies tots sabíem alguna cosa més d’ell. El seu tarannà personalment no m’agradava, però ara en només una setmana hem vist que ha hagut de dimitir finalment del tot just estrenat el càrrec per no haver pagat al fisc pel valor de més de 200.000 euros. Una dimissió que parla d’honestedat: la d’aquell que sap que ha fet alguna cosa incorrecta i que és capaç de dir-ho públicament. Quants càrrecs polítics haurien d’haver dimitit des de fa qui sap ja quan per actes deshonestos als ulls públics i que no ho han fet? Mentrestant, una dimissió que s’ha d’agrair en un país on sembla que ha de passar un fet molt greu perquè algú dimiteixi i que a la vegada aquest algú ho admeti, se’n responsabilitzi i deixi el càrrec per al qual havia estat escollit. L’honestedat és una qualitat que es troba a faltar en un món on es trepitja sovint sota qualsevol pretext els altres i on l’egoisme domina la vida de molts.