Opinió

PDeCAT

El nom no fa ben bé la cosa, l’important no és l’embolcall, sinó el contingut. I, en el cas dels partits, l’honestedat dels dirigents, la militància i simpatitzants que donen suport al projecte. Els dos darrers són els principals valedors perquè un partit no fracassi. Des de fora –i amb tots els respectes– es va improvisar massa amb el nom (Més Catalunya, Catalans Convergents, Partit Nacional Català) i aquest fet ha comportat una càrrega de provisionalitat important. Es va repensar poc el nom definitiu dins una lògica culinària: no engresca. Guardant molt les distàncies, les sigles actuals em recorden el residual UPyD, un acrònim del segle XIX. Junts per Catalunya té força. Incorpora un terme sumatiu, de trobada i capacitat, importantíssim per voler esdevenir República. PDeCAT haurà tingut curta durada, perquè la gent troba a faltar una manera més senzilla d’anomenar els partits: socialistes, cupaires, esquerra... Com que PDeCAT sona rar, hi ha qui continua anomenant-los convergents, fet que volen evitar. Dit això, deixar constància del paper determinant, històric i viu d’Artur Mas, de la trempera que dona al procés el president Puigdemont i les esperances del M.H. Quim Torra i Elsa Artadi. Bon congrés.

St. Quirze del Vallès (Vallès Occ.)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.