A què ens podem agafar?

Dijous un home es va llançar d’un 10è pis, a Cornellà, quan va veure que el desnonaven definitivament. No podia pagar el lloguer i el banc va actuar. Guàrdia Urbana, Mossos… i el fatal desenllaç. Desesperació, impotència, drama… Entre això (que no és el primer cas ni serà el darrer) i el problema dels immigrants, refugiats, asilats… Ningú els vol, tothom se’n renta les mans però alguna cosa s’haurà de fer! Dret a la vida i dret a una habitatge digne. Doncs pel que es veu, ni una cosa ni l’altra… Ara València acollirà més de sis-centes persones que no han pogut posar els peus a terres italianes ni a Malta; no els han volgut. El primer ministre italià s’ha mostrat inflexible, i no seré jo qui el defensi; Deu m’en guardi, però a Italià entren immigrants/refugiats a cabassos. I a Ceuta i Melilla també tenen mala peça al teler amb aquest tema. Em fa vergonya ser europeu. I un tercer apunt: la justícia és com les serps; només mossega els descalços. Els sentenciats pel cas Nóos podran triar presó, i fins que no han estat sentenciats han estat fent vida normal. Els nois d’Altsasu han estat força mesos engarjolats preventivament i sense sentència; i quan hi ha hagut sentència, la fiscalia l’ha recorregut i ha mirat que fos més exemplaritzant. I el polítics i activistes catalans, encara sense sentència; presó preventiva i sense dret a triar garjola; ben lluny de casa.