El lector escriu

La reina de l’Almadrava

La Margarita Aguilà va néixer el 6 de juny del 1933, ara fa 85 anys. És la gran de 6 germanes i té 7 fills que ha educat i aixecat tota sola ja que des dels seus 35 anys és vídua. El seu pare, Joaquim Aguilà, es va enamorar de l’Almadrava i va regalar un trosset d’aquest paradís a la seva esposa, la Margarita Santalucía, nascuda a Sant Sebastià. En Joaquim li va voler oferir aquesta, deia, “petita i preciosa Concha” en record a la ciutat enyorada de la seva dona.

L’Almadrava és la nineta dels ulls de la Margarita, no només és un espai, un territori preciós, sinó que és la seva vida de feina incansable i de 50 anys no sempre fàcils per a una dona sola. Ella és l’ànima del restaurant i dels apartaments Santallúcia que ha cuidat i mimat com si fossin un fill més. La feina per a ella és amor. Tots els clients són per a ella especials i únics i ha volgut sempre agrair-los amb qualitat de bones menges i sensibilitat que traspua pertot arreu. Quadres de pintors de Roses o de joves talents a les parets, taules impecablement parades, flors collides al camí de ronda, tot net i polit, amb gust exquisit. Cada detall, encara ara, és examinat minuciosament dia a dia pels seus preciosos ulls blaus. Per a la Margarita, Santallúcia és la seva vida i la dels seus fills. Tot el que té, tot el que és, està invertit en el seu restaurant i apartaments. Donar i fer feliç la gent que l’envolta és el que més li ha agradat sempre. “L’important c’est la Rose”, que cantava Bécaut. Cada instant, cada persona, és el més important en el seu viure. Es banya cada dia al mar, estiu i hivern, diu que sense aquest bany la vida no seria el mateix. Enyora cada racó quan no hi és però resta tranquil·la perquè sap que els seus fills han mamat la seva manera de fer i de ser per sempre i que el seu tarannà perviurà per sempre. Amb paraules del poeta Joan Margarit: “Estimar és un lloc / Perdura al fons de tot: d’allà venim / és el lloc on va quedant la vida.”

La Margarita és feina constant, és un no parar, és amor, és vida.

Roses (Alt Empordà)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.