Ostatges polítics

Els nostres presos polítics els retornen a Catalunya i el que més em preocupa és que ens ho mirem com si fos un gran avenç a tanta ignomínia. A casa nostra o a casa de qui els té com a ostatges és una infàmia enorme. Lliures, han d’estar! Com ens podem estar acostumant a un Estat tan superb i amb una justícia tan injusta que té i a tantes persones honorables i escollides totes democràticament empresonades?

L’odi i la venjança és el que ha portat aquests homes i dones a ser empresonats. Sí, els porten a presons de Catalunya, emmanillats, amb unes furgonetes de la policia com si fossin uns perillosos violadors o assassins. Perdó, rectifico, si fossin uns violadors ja serien lliures, com hem vist amb la repugnant sentència de La Manada.

Quan siguem realment un poble lliure i una autèntica República i les presons només siguin per tancar els delinqüents, ens preguntarem com vam resistir tanta infàmia per part d’un Estat corrupte amb una monarquia imposada per un assassí.

No cal ser independentista per assumir tanta vergonya. Només cal dignitat! La meva més profunda estima a tots els nostres presos i exiliats i tot el meu menyspreu a l’A por ellos.

Qui va dir que la justicia es igual para todos només pot ser qui sap que la justícia a l’Estat espanyol no existeix.