Gràcies, Joaquim Maria Puyal

Quan algun mestre es retira, alguna cosa hi perdem, perquè se’n va una persona que per a nosaltres és un referent en la seva especialitat professional. En el món de l’esport és molt comú fer el seguiment dels esdeveniments per ràdio o televisió. Molts veiem partits per televisió amb la locució que en Puyal feia per la ràdio. Ens podem preguntar per què triàvem el Joaquim Maria. Personalment l’escollia perquè a més de posar-hi tot el sentiment culer, va envoltar-se de molt bons equips que l’acompanyaven per ajudar-lo a tenir dades i fer altres comentaris. Una cosa que el caracteritzava era que mai li vaig sentir cap insult, respectava els contraris i l’equip arbitral, i no cal parlar del llenguatge que va anar aplicant a les conteses que succeïen al camp, amb el qual va donar lliçons: escapolir-se de l’escomesa; bimba i esfèrica per pilota, etcètera. Ens podem quedar amb la professionalitat d’en Puyal, que no ha sigut groller en les seves expressions, cosa que és d’agrair amb les molt freqüents, poca-soltades que s’han d’escoltar. Moltes gràcies, Quim, et trobarem a faltar!