Pere Quart i les ‘Corrandes d’exili’

El nostre gran escriptor Pere Quart escriví poesia molt bonica i a més a més en aquests moments són de rabiosa actualitat. Em refereixo a les Corrandes d’exili, ja que per diverses circumstàncies de la vida els catalans que han defensat els drets de la nostra pàtria han hagut de marxar de la Catalunya que tant estimen. I penso que també aquesta tristesa que les diferents estrofes expressen és aplicable no només als que ara són lluny de la nostra terra sinó que ho és també als presos que viuen el seu particular exili ben lluny de la seva família i de les seves llars. Un fet que mou a tristesa i no s’entén que existeixin persones amb un cor tan dur per retenir engarjolats uns éssers que l’únic que han fet ha estat defensar unes idees i la llibertat de la seva estimada Catalunya. Diuen així:

“A Catalunya deixí/el dia de ma partida/mitja vida condormida;/l’altra meitat vingué amb mi/per no deixar-me sens vida/Avui en terres de França/i demà més lluny potser,/no em moriré d’enyorança/ans d’enyorança viuré.”

Per les circumstàncies del temps parla d’exili a França, però cadascun dels que són fora de Catalunya i els presos queden ubicats en diferents llocs d’Europa i/o d’Espanya, però tenen en comú que són lluny de la terra estimada.

Tant de bo i ben aviat aquestes corrandes perdin vigència perquè tot s’hagi normalitzat, ara mateix cosa difícil, però la llum de l’esperança ens ha de fer forts i esperar que els cors durs que propicien aquesta situació s’estovin i vegin clar l’aberrant injustícia que estan efectuant.