Reviure el passat

Tots sabem que tenim un passat o, més ben dit, que formem part d’una evolució del lloc on hem nascut o ens hem ubicat. Però quasi mai hi pensem. Ens agrada viure el present –fet lògic i molt important!–, però de vegades va bé recordar d’on venim, com eren les nostres ciutats o pobles, els nostres avantpassats i els seus costums. Avui, per sort, he obert un llibre ple de moltes fotografies dels anys 1800 fins al 1950. M’hi he ficat a dins, he intentat palpar què volia dir viure d’aquella manera, habitants vestits d’una manera ben diferent de l’actual!, sense la presència de quasi cap cotxe, carrers plens de fang o amb llambordins, cavalls amb carros, les primeres activitats culturals com l’Orfeó i les competicions esportives, etcètera. Tot plegat m’ha colpit. Jo, que penso molt en el meu mòbil i el Facebock i em crec únic, ara em desperto una vegada més que vinc d’un passat molt lluitat pels meus antecessors. Des d’aquí, un homenatge a tots ells!