Amb el lliri a la mà

Madrid és perdre el temps. La Moncloa és perdre el temps. Ja el president Mas, avui castigat, inhabilitat, sancionat, multat i embargat, el 2012 va anar a parlar amb el president Rajoy, per intentar trobar mitjançant la paraula, el diàleg, l’entesa –expressions humanes i polítiques poc compreses i practicades pel PP i Cs que li dona suport–, una solució justa per tal de millorar el finançament injust, competències i autonomia de la nació catalana. Un immobilisme total per part de Rajoy. El 2014, Puigdemont. Un altre intent per trobar un camí constructiu –circumstància normal a les democràcies europees–. Intents i més intents de cridar al diàleg. Res de res. L’ofec econòmic i social que pateix Catalunya cada vegada s’eixampla més. Pagar més i rebre menys. El govern central i centralista de Madrid no fa cas de res. Els catalans, sempre amb el lliri a la mà. Resultat: injustícia fiscal i els bons polítics empresonats i exiliats. La raó i la força independentista va a més.