Records i reflexions del 17-A

El dia 17 els ciutadans de Barcelona i Cambrils començaven la seva vida quotidiana de manera habitual. Uns desconeguts, amb traïdoria, els havien declarat una “guerra santa?” (El patològic i manipulador cap de la secta destructiva ja no existia; però el rentat de cervell practicat als seus addictes els habilità per matar i sembrar el terror).

La resposta humana fou immediata: la pràctica solidària es mostrà de maneres diverses. Cambrils i Barcelona són ciutats pacífiques.

El dia 18, amb la família, vam anar a la manifestació de la plaça de Catalunya a Barcelona. Una multitud deia no a la violència i optava per la vida. Reiterades vegades cridàvem: “No tinc por!” Hi eren presents representants de diferents religions. Aquestes, ben practicades, fan possible estils de vida fonamentats en la bondat i la pràctica del bé.

Existeix una Regla Evangèlica vàlida per a tots. A la Bona Nova (Mt 7, 12 ) Jesús diu: “Tot el que voleu que els altres us facin, feu-ho també vosaltres a ells. En això consisteix la Llei i els profetes.”

El Hadit dels musulmans diu: “Ningú de vosaltres és creient fins que desitgi per al seu germà el que desitja per a si mateix.”

Al Talmud jueu està escrit: “El que és odiós per a tu, no ho facis al teu proïsme.”

En el Mahabarata hindú es pot llegir: “Això és la suma del deure: no facis res als altres que si t’ho fessin a tu et podria causar dolor.”

L’Udana budista indica: “No malmetis altres amb el que pogués doldre’t a tu mateix.”