Opinió

Saludats

Comparteixo totalment l’escrit signat per Martí Gironell, publicat el 22 d’agost en aquest diari, a la secció Keep Calm, amb relació al costum de saludar en entrar o sortir d’un lloc o en creuar-te pel carrer amb algú en llocs més o menys poc transitats. Aquest antic i vell costum va a menys i sovint la teva salutació no mereix cap resposta. Aquest estiu ho he pogut constatar caminant per les muntanyes del Ripollès, en indrets força isolats, quan en topar-me amb algun excursionista la meva salutació ha quedat en no res. Ni ase ni bèstia per resposta. Quina llàstima! Sortosament encara he trobat gent afectuosa que no solament ha correspost la salutació, sinó que s’ha interessat pel recorregut que feia i altres comentaris de l’excursió. No tot està perdut.

El Masnou (Maresme)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.