Obrir o tancar la memòria

Espero que quan el dictador Franco estigui traslladat, es continuï l’obertura de les altres fosses escampades arreu del territori amb la finalitat de trobar més persones enterrades de qui no se sap la identitat. És cert que entre els enterrats en aquestes fosses, n’hi ha que varen ser represaliats i/o assassinats, però també n’hi ha que varen ser soldats morts en combat. Uns dels morts desapareguts eren soldats de lleva. D’altres, persones grans o adolescents, forçats a combatre. Un altre grup van anar-hi voluntàriament, per defensar el govern democràtic elegit per la voluntat dels ciutadans. També n’hi ha per altres motius. El cas al qual jo vull referir-me és al dels voluntaris que varen morir en combat i que no se sap si varen ser enterrats o no (segons la pressa de les tropes atacants per anar avançant en els seus atacs). Un d’aquests combatents voluntaris, conscients del que podria succeir substituint els combatents del front de batalla, era el meu pare. L’única vegada que em va veure va ser quan jo tenia dos mesos, per tant jo no en tinc memòria, del meu pare. Consultats personalment i per escrit els diferents arxius militars de Salamanca, d’Àvila, de Guadalajara i del Valle de los Caídos, la resposta és que no els hi consten dades. Als que s’oposen a obrir les fosses, els diré que per a mi aquella guerra no pot acabar fins que no localitzi les seves restes. No es tracta d’obrir noves ferides, es tracta de tancar les que encara queden obertes.