Quan fer el ridícul és habitual

El 8 de setembre FAQS va inaugurar la nova temporada. Entre altres convidats, Laura Rosel va entrevistar l’incommensurable Xavier Albiol i, una vegada més, els seus “coneixements enciclopèdics” no em van decebre. En un moment donat, tot fent referència a la problemàtica de les escoles bressol, va fer esment de l’edat dels alumnes... de 8 i 9 anys, segons ell. Senyor Garcia Albiol, l’audiència no és idiota i qui més qui menys té (o ha tingut) fills i filles en edat escolar (vostè també?), per tant, saben perfectament que els alumnes de 8 i 9 anys estan a primària; documenti’s de les diferents etapes del sistema educatiu i després parli. Parlar amb coneixement de causa és una bona pràctica, entre altres coses fa que et prenguin seriosament. Una persona que es vanta de representar una part (encara que sigui petita) de la ciutadania de Catalunya, només per respecte als seus votants, abans d’obrir la boca, només per “xerrar i no dir res”, hauria de tenir la decència de disposar de la informació necessària per tal d’evitar fer el ridícul. “En política es pot fer tot, menys el ridícul” (Josep Tarradellas, 1899-1988).