Acostar posicions

A la línia 1 del metro de Barcelona una dona castellanoparlant em va preguntar d’on era i li vaig respondre que de Moià, del Moianès. Em va dir que on era això, i amablement li vaig contestar que el Moianès era a la Catalunya central, entre el Bages i Osona. Com que feia cara de no entendre res, li vaig dir que era més amunt del Tibidabo. Llavors se li va il·luminar la cara i amb gran alegria va dir: “¡Ah, en las montañas!” Per això, quan l’altre dia anant amb l’autobús del Sagalés, a la parada de Caldes de Montbui van baixar una parella de joves i ell li va dir a ella “Como mola eso de los pueblos pequeños”, no em vaig estranyar gens ni mica, perquè ja fa temps que penso que més que eixamplar la base independentista el que hem de fer també és acostar posicions.