La festa major de l’Escala

El dia 4 de setembre passat l’Escala acomiadava la seva tradicional festa major amb l’habitual espectacle pirotècnic acompanyat d’una subtil música de fons: una meravella coronava l’atapeït programa festiu. Com en anys anteriors, la seva estructura inicial ha estat transformada per la incorporació de noves activitats lúdiques, esportives i culturals. Es constata que una alenada de modernitat i diversitat s’hi veu reflectida i revalorada. I tot gràcies a les persones i entitats de la vila que ho han fet possible. Tot i la presència d’atraccions convencionals, d’uns anys ençà s’hi han inclòs activitats noves (festa de l’escuma, corremulla, ofnis, tirolina salada, gimcana nocturna, competicions nàutiques, exposicions...). És un programa replet, en què també destaquen nombrosos espectacles musicals. S’hi compten els concerts, els balls, sense deixar de banda les molt desitjades audicions de sardanes. Crec important destacar que el dia 2 es va honorar santa Màxima, patrona de l’Escala, amb la celebració de l’acostumat ofici solemne. L’acte religiós va ser amenitzat per la cobla La Principal de l’Escala, que tot seguit es va encarregar d’interpretar tres sardanes a la plaça de l’Església. L’audició de sardanes de la nit també va anar a càrrec de la mateixa cobla. Aquesta deferència envers la cobla escalenca –no vull pensar que sigui per atzar– podria ser-li atorgada en l’avenir, a perpetuïtat? Jo solament opino i pregunto.