Simplement nacionalistes

Amb l’enèsima Diada reeixida t’adones del garbuix tridimensional en què estan ficats els del 155, altrament anomenats radicals espanyolistes. En tots sentits, perquè els tres grans partits nacionalistes monàrquics no només són els qui lluiten per veure qui la té més grossa (la bandera) i qui és més vassall de Felip VI, sinó que faran el que calgui (la força, la tenen apamada) per acontentar els seus seguidors dient que els catalans no han d’exercir el dret d’autodeterminació. Ni tampoc fer un referèndum sobre República o monarquia a escala estatal.

Es creuen experts en política i no arriben a aficionats. Alguns, a estudiosos; això sí, amb currículum manipulat. En el que són especialistes és a acumular mèrits neofranquistes. Per sobre de tot els uneix la sagrada unidad de España. Representen el colonialisme més ranci, i per tant, opressors per a nacions que volen decidir per elles mateixes i deixar d’estar tutelades. Ja fa massa anys que aguantem una madrastra que ens explota i ens nega la personalitat plena!

No importa el color que diuen representar. Tal com ha passat a Badalona, el PP, Cs i el PSOE –amb talante, això sí– han anat de la maneta nacionalista. Ideals? Són una mena de Groucho Marx, però molt tronats. Fan pena per la indigència carpetovetònica.