Procés català

Canviar els fonaments, aquesta és la qüestió progressista que proposa el procés català. Però alguns conservadors em diuen que no som prou nombrosos i no tenim prou majoria..., que el contrincant –el Regne d’Espanya– no ens deixarà mai fer la nostra, com s’ha vist en els darrers 300 anys..., que ara com ara, si féssim un referèndum pactat i vinculant, el perdríem i no reeixiríem pas, igual que ha passat a Escòcia o el Quebec..., diuen també que els partits republicans independentistes no es posen ni es posaran d’acord per fer una proposta unitària... En definitiva em diuen que cap altre país d’Europa ens donarà suport perquè no interessa a ningú que es desmantelli Espanya..., alguns van més enllà i ens diuen insolidaris amb la resta de pobles d’Espanya..., també em diuen que el procés català és de dretes, contaminat per la corrupció del 3% de CiU..., i finalment he sentit que una declaració unilateral d’independència és impossible, tot i la sentència del 22 juliol del 2010 del Tribunal Internacional de Justícia de l’Haia:

“Declarem que no existeix en dret internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d’independència. Declarem que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d’un estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona, i declarem que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la llei allò que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessari la legalitat vigent.”

Deia Mandela que l’impossible és allò que no pot passar, fins que un dia passa.