Opinió

Menors no acompanyats

Aquestes últimes setmanes s’estan posant en evidència les mancances del nostre sistema d’atenció a la infància i l’adolescència, davant l’arribada de menors migrants que arriben sense les seves famílies. A més de donar les culpes a tercers o d’organitzar màsters sobre el tema, l’administració hauria de saber com actuar davant d’un problema recurrent, que no és nou. No serveix l’excusa que són “allau” i ens desborden. El sistema no funciona, no accepta les innombrables crítiques que arriben des de tots els àmbits. No vol canviar. El fracàs amb els menors no acompanyats és un exemple més del fracàs del sistema de protecció. Sistema que també fracassa amb els menors que sí que estan acompanyats pels seus familiars, encara que molts tècnics de l’administració s’entestin a no respectar aquests vincles. Falta de garanties de defensa, impotència davant l’administració, arbitrarietat en les decisions, una organització complexa, poc transparent i privatitzada... massa coses que obliguen a repensar el nostre sistema i necessiten valentia per canviar el que no funciona. Comencem ja!

Barcelona

fe d’errades

El teatre català va perdre 85.000 espectadors en tres mesos i no en un any com es deia erròniament a la portada del dia 19 de setembre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.