El pa de cada dia

Fer veure que truques a algú, mirar enrere mentre poses la clau a la porta, que se t’acceleri el cor si no hi ha ningú més al carrer. De la sortida del metro a la meva porteria de casa hi tinc exactament 230 metres, que són tres minuts caminant, i que a mi se’m tornen uns quants més quan es comença a fer tard. Fa dos dies, tornant de casa d’una amiga a mitjanit em vaig endur un bon ensurt. Mentre entrava a la meva porteria i intentava obrir la porta, una moto va parar al davant i el conductor em va començar a parlar; ni tan sols vaig sentir el que deia perquè ràpidament vaig encaminar-me cap a dins. Just abans de tancar la porta m’hi vaig fixar bé i vaig veure que era un repartidor de Glovo que venia al meu edifici i, evidentment, el vaig esperar. No era res, però per un moment vaig passar por, i amb això hem de viure cada dia perquè mai sabem si serà o no.