Diner vol dir poder

Tothom s’esvera, i amb raó, quan el TSJ en 24 hores rectifica sobre qui a de pagar les despeses de la hipoteca. Tots els fils per governar un país els mou el diner, en els països que tenen com a bandera la democràcia, que en molts casos està controlada per interessos partidistes. A l’Estat espanyol no hi ha cap partit polític que pugui assumir la responsabilitat de governar sense el suport de la banca; i aquí rau el perquè de la rectificació del TSJ. Si quan va explotar la crisi immobiliària els haguessin deixat caure tots, en comptes d’aportar-hi milers de milions d’euros de diner públic, la majoria de governs haurien fet fallida. Però la part dolenta de tot això és que quan han tornat a tenir beneficis, no han tornat ni un sol euro, i aquí és on es fa visible qui mana; i aquesta és la reacció dels jutges quan els bancs han dit “compte, que nosaltres tenim el diner, i vosaltres, el problema”. Davant d’aquesta fal·làcia orquestrada per la corrupció imperant a l’Estat, jo, si tingues cap euro en cap banc o caixa d’estalvis, no permetria que s’emprés per alimentar el poder de la corrupció.