La tardor és analògica

El nostre dia a dia està ple de tecnologia. Sembla que l’essència humana sigui prescindible. Per sort, la tardor analògica ens recorda que no. La pluja ens obliga a fer servir paraigües, el fred ens obliga a fer el canvi d’armari i les fulles que cauen dels arbres ens fan pensar en l’efemèride. A més, la cirereta del pastís ens la regala el canvi d’hora que ens recorda que el mòbil no ho és tot i que per un instant hem de treure’ns el rellotge del canell, ser conscients de l’hora que és, aturar el temps i moure manualment les agulles del temps com si fóssim mags.