Dos germans fills de pares desconeguts

Això és el que sembla dels dos ajuntaments de Sant Gregori i Bescanó. Tants anys socis de l’Ibex 3% i no han estat mai capaços d’arribar a un acord per estudiar una gran millora per als dos pobles: un pont sobre el riu Ter. Els que fem servir el precari pas d’enllaç entre els dos territoris, hem quedat una altra vegada aïllats per culpa de les pluges. Són ajuntaments que només fan feines de cara a la galeria, grans complexos esportius, pavellons, piscines que només serveixen quatre mesos l’any, etc.

Per al dia a dia de la gent, de bones comunicacions per anar a la feina o al camp, estalviant accidents i també carburants, res de res. Sant Gregori és el poble amb més bandes aixafacotxes als seus carrers de Catalunya. Mai acaben la connexió asfaltada amb el seu poble agregat de Constantins, serà per culpa del pressupost que només arreglen 1 km cada cinc o vuit anys?

Per al consistori de Bescanó, que el nois i noies de l’institut hagin de passar un altre hivern en barracons no té cap importància, com sempre quan venen eleccions tornaran a parlar de fer un mini-Golden Gate sobre el riu, però només per a vianants. El pressupost fa quatre anys em sembla que era de sis o set-cents mil euros. Malaguanyats, amb una mica més i la col·laboració de Sant Gregori es podria construir un bon pont. És una autèntica vergonya que de Bonmatí a Girona no tinguem un pas com Déu mana, Girona amb 1 km en té quatre.

Alcaldes d’aquests pobles que cobren set vegades més que la majoria de jubilats, i cinc més que els pobres salaris del nostre jovent, tenen l’obligació d’estar més al carrer i escoltar les necessitats reals de la gent, que no sigui així ho considero una estafa.