Fem-ne una ucronia

Com molta gent d’aquest país sento tristesa per la situació que estem patint: presons, 1-O... També perquè el 27-O vaig veure un gran engany i la frustració per una falsa il·lusió, per les ridícules trifulgues prèvies i posteriors, que configuren tot un sainet, una opereta o una pel·lícula de Berlanga, fins arribar als últims espectacles al Parlament, Crida Nacional, Consell Assessor del Fòrum Cívic... que ens acosten a un final del “procés”, amb el president Torra contra les cordes, per una profunda divisió d’ells mateixos i encara pitjor, de la societat catalana. A més de tot això, i al llarg d’un any, s’han produït fets molt greus i violents. Van ser per exemple: uns intents d’assalt a les delegacions del govern central, un assalt consumat als serveis territorials de la Generalitat a Girona i un altre intent d’invasió al Parlament, i accions atiades en part pel president Torra. Convido, doncs, els lectors, a fer-ne, de tot això, una ucronia. Es a dir: què hauria passat i com hauríem respost, si tot això ho haguessin fet “els altres”? A l’ independentisme, li queda tan sols la mobilització i el suport de la gent al carrer per eludir la responsabilitat dels errors i el farol. S’ha d’anar mantenint recordant les injustícies i greuges, o provocant-ne de nous, i sobretot utilitzar, en el seu moment, la sentència als presos. A mi em queda la pena, el cor nostàlgic però la ment escèptica.